MUSEU DEL PRADO - SATURN

Goya: Saturn
El quadre de Saturn de Francisco Goya és una pintura mural, a l’oli sobre guix. Pertany a la sèrie de les Pintures Negres.
Aquesta obra i la resta de les Pintures Negres van ser traslladats de la paret a llenç a partir del 1874 per Salvador Martínez Cubells per encàrrec de Frèderic -Émile d’Erlanger, un banquer francès, d’origen alemany que tenia la intenció de vendre-les a l’Exposició Universal de París (1878). Tanmateix, les obres no van atreure compradors i ell mateix les va donar, el 1881, al Museu del Prado, on actualment s’exposen.

La obra:

Representa el déu Saturn en l’acte de devorar un dels seus fills. La figura representa el pas del temps, ja que Saturn es menjava els nadons acabats de néixer de Rea, la seva dona, per por a ser destronat per un d’ells.
Segons Freud, un filòsof, el quadre està relacionat amb la melanconia i la destrucció. Goya situa l’espectador davant l’horror caníval de les boques obertes, els ulls en blanc i el fill mossegant sanguinolent.

En aquest quadre, els colors predominants són els més foscos ja que és la representació d'una escena tràgica.

La imatge de Saturn devorant al seu fill arriba a extrems de terror. El gegant amb ulls d'espant apreta amb una diabòlica proesa el cos del nen mentre se'l menja, el que és un horrorós episodi de canivalisme incestuós.

El déu romà d'aquells temps, Saturn, regnava sobre el món. El seu domini estava precidit per un gran temor, doncs el seu oracle l'havia advertit de que seria destronat per un dels seus fills.

Per evitar-ho, Saturn els devorava a mesura que neixien. Només l'últim, Júpiter, es va poder salvar i li va poder prendre el poder al seu pare.

El quadre s'associa amb la por a perdre el poder, però la representació del temps destrossant als sers que ell mateix ha creat  s'avé amb les inquietuds de Goya sobre l'abús del poder i la desaparició del home al sentir pròxim el seu propi fi.